Tel 93.452.73.71 · jornades@amic.media
Inici    Contacta
Qui som
català castellano english
Introducció
Resum ponències de la 6a Jornada
Resum gràfic de la 6a Jornada
Quatre blocs temàtics
Programa
Ponents
Inscripcions
Qui Som
Localització
Contacta
Històric: 2es Jornades 2006
Històric: 3es Jornades 2008
Històric: 4es Jornades 2012
Històric: 5es Jornades 2015
Resum ponències de la 6a Jornada

6a JORNADA INTERNACIONAL DE MITJANS DE PROXIMITAT

21 de novembre de 2017. La Pedrera. Barcelona

 

“L’AMIC ha complert els seus objectius. Vol crear ecosistemes de comunicació de proximitat. Ens volem adaptar als nous reptes tecnològics sense oblidar el periodisme de proximitat”. Amb aquestes paraules el president de l’AMIC, Ramon Grau, va obrir la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat, celebrada el passat dimarts 21 de novembre a l’Auditori de La Pedrera (Barcelona). Organitzada per l’AMIC, associació que aplega més de 300 mitjans d’arreu dels territoris de parla catalana i que enguany celebra el seu 20è aniversari, la trobada també va comptar amb l'assistència i els parlaments de diverses autoritats: Miquel Gamisans, secretari de comunicació del govern i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya; Águeda Bañón, cap de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona; i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

A la Jornada van assistir-hi més de 300 editors, periodistes, dircoms, experts en publicitat, professors universitaris i altres professionals vinculats amb els mitjans de proximitat, impresos i digitals. Durant el dia es van desenvolupar quatre grans conceptes temàtics: tendències i innovació digital, el nou periodisme, relacions amb l’audiència i evolució del periodisme teòric. A partir d’aquests conceptes es van enfocar les diverses conferències dels ponents, nacionals i internacionals, que hi van ser convidats.

 

DAMIAN RADCLIFFE. “Oportunitats per a la premsa de proximitat: l’experiència dels EUA”

Professor de periodisme a la Universitat d’Oregon, membre del Tow Center for Digital Journalism de la Universitat de Columbia i investigador honorífic de la Facultat de Periodisme, Mitjans de Comunicació i Cultura de la Universitat de Cardiff.

“Els periodistes locals cobreixen notícies que els grans mitjans no cobreixen i d’aquí la seva rellevància. El sentit de comunitat es fa a través dels mitjans locals, que han de ser crítics i útils per a la gent. Què passa quan els mitjans locals desapareixen? Doncs que la comunitat té menys informació i la funció cívica es deteriora. És important tenir accés a informacions locals i precises”.

És evident que el panorama dels mitjans de comunicació ha canviat molt en els darrers anys i Radcliffe opina que el periodisme del futur s’ha de diferenciar del periodisme del passat, centrant-se en els continguts per així crear un producte que el públic vulgui pagar. A més, cal tenir presents les noves formes de finançament: des del crowdfunding als murs de pagament.

El periodisme de proximitat té una funció democràtica i és una plataforma d’intercanvi d’informació entre la comunitat. De fet, en l’àmbit local, el que té més valor són històries úniques de la zona i això és el que interessa a la gent. Malgrat tot, cal saber adaptar-se als temps tecnològics, canviar la narrativa i saber consolidar la marca, relacionant la línia editorial amb aquesta. Els mitjans de proximitat s’han d’actualitzar i especialitzar-se, a la vegada que cal trobar socis per treballar conjuntament encara que no és fàcil perquè tots competim.

 

CARMINA CRUSAFON. “El projecte d’Innovació i Creativitat de l’AMIC”

Doctora en Ciències de la Informació i professora del departament de Periodisme de la UAB. Les seves línies de recerca són els models de negoci periodístic i la transformació de l’ecosistema mediàtic.

El projecte d’Innovació i Creativitat de l’AMIC és una eina de suport a la innovació i creativitat en la premsa de proximitat que es posarà en marxa al llarg del primer semestre del 2018. Els seus objectius són:

  1. Identificar les necessitats que tenen els associats
  2. Oferir formació i assessorament per innovar
  3. Donar a conèixer les millors pràctiques

 

ROSALÍA LLORET. “Disrupció i innovació en mitjans digitals”

Directora de Relacions Internacionals de la Online Publisher Association Europe i assessora independent d’Estratègia i Transformació Digital a Espanya i Latam.

“Internet ha multiplicat els competidors, ha creat nous actors com les plataformes tipus Facebook i ha canviat l’accés a la informació a través dels algoritmes = All the news that’s fit for you. A més, la revolució tecnològica ha comportat que els diaris no venguin tants exemplars, que l’audiència “es mudi” cap al digital malgrat l’existència de les fake news i que el públic no conegui què passa al costat de casa seva”.

Per Lloret, “els mitjans locals no han de voler competir amb els grans mitjans generalistes, sinó que han de conèixer quin és el seu públic i quines històries agraden més. És important estar a les plataformes més rellevants i actives, fer una selecció adient segons el nostre públic”. Per tant, s’han de saber diferenciar de la resta.

Al nostre país, on la penetració del mòbil és tan gran, els mitjans han d’entendre que un smartphone s’utilitza de diferent manera que l’ordinador i, per tant, s’han de dissenyar notícies i publicitat destinats a aquest format (per exemple, crear els continguts en vertical per al mòbil amb so en off i posant subtítols).

Finalment, Rosalía Lloret diu que s’ha de recuperar la negociació directa amb els anunciants. La informació i la publicitat ben feta dirigida al nostre públic és bàsica per a la supervivència dels mitjans locals, sense oblidar crear xarxa amb altres socis i organitzar esdeveniments que aportin ingressos.

 

GENÍS ROCA. “Xips, bits i malparits: eines, dades i ètica al futur digital”

Fundador i president de RocaSalvatella, consultoria de negoci amb focus en resultats i canvi digital.

Més centrat en la gestió, Roca reflexiona sobre el canvi que ha suposat la presència digital en el sector periodístic. Així mateix, posa de relleu la importància que reben els continguts i els recursos, però no la logística i l’audiència, deixant de banda la cultura del servei.

Els mitjans de proximitat han de crear confiança a través de la transparència. D’altra banda, Roca assegura que l’assignatura pendent és la ètica, tant en eines com en dades, i aventura que la propera diferenciació en els mitjans no serà tecnològica sinó ètica.

 

SÍLVIA MAJÓ-VÁZQUEZ. “Què busquen les Audiències Digitals? Principals tendències internacionals del periodisme digital”

Investigadora de la Universitat d’Oxford i treballa al Reuters Institute for the Study of Journalism.

“La gent que fa servir les xarxes socials i els agregadors de notícies tendeixen a fer servir més fonts d’informació i més diverses que aquells que no les fan servir. Podem dir que la gent té un número il·limitat de fonts d’informació i una atenció limitada”.

“Els mitjans antics tenen més autoritat, i els digitals nous tenen més fluxe d’audiència i poden entrar fàcilment en la dieta informativa del públic, que és concreta i diferent per a cada persona”.

Majó-Vázquez afegeix que “els mitjans nascuts a la xarxa competeixen amb els tradicionals, ja que són mitjans que prioritzen la imatge, el vídeo i el talent personal acomiadat dels mitjans tradicionals”. Malgrat tot, són els mitjans tradicionals els que continuen tenint el control de les posicions més influents en l’esfera comunicacional.

 

PEPE CEREZO. “Publicitat programàtica, una oportunitat per als mitjans”

Director d’Evoca Media, agència de comunicació i estratègia digital. Durant més de 15 anys ha estat vinculat al món de les noves tecnologies i la transformació digital de les organitzacions amb una dilatada experiència tant a Espanya com a Latam.

Des del punt de vista de l’ús de la tecnologia i el big data, Cerezo assegura que s’han d’establir models d’aliances entre mitjans per competir amb les grans empreses. De fet, ens trobem davant d’un nou ecosistema digital en el que un s’enriqueix de l’altre i, per tant, pels mitjans, és fonamental tenir en compte els suports i buscar partners.

D’altra banda, la publicitat també és un factor que pot ser d’utilitat i, en aquest sentit, cal fidelitzar el client. Així doncs, “s’ha de trobar l’equilibri entre segmentació i cobertura: les aliances i les xarxes poden ajudar a crear connexions”.

“La utilització de les dades ha de ser amb principis, amb ètica. Cal cercar fórmules per arribar a una major cobertura des del món local”.

 

ISMAEL NAFRÍA. “Lliçons del The New York Times per a la premsa de proximitat”

Periodista, escriptor, consultor i professor especialitzat en mitjans digitals. Autor de “La reinvención de The New York Times” (2017) i editor del butlletí setmanal “Tendenci@s”.

Nafría explica que els trets diferencials del The New York Times són l’aposta per la qualitat vers la quantitat, el compromís amb el lector, la innovació i l’especialització dels seus equips. A més, el seu compromís amb l’usuari és clau i ofereix diversos tipus de subscripcions que ajuden a fidelitzar els lectors. D’altra banda, la seva principal àrea d’atenció són els continguts per a mòbils, que són el present i el futur. Així doncs, “s’ha de prestar molta atenció al periodisme visual: vídeo, àudio, galeria fotogràfica”.

“Només amb els ingressos per publicitat no es manté cap publicació. Els murs de pagament, les subscripcions o altres formes de pagament són imprescindibles, ja que el marge de creixement està en l’àmbit digital. El mitjà ha d’establir noves línies de negoci (com organitzar esdeveniments o formació) però l’audiència és la que ha de poder mantenir la publicació”.

Els mitjans de proximitat poden nodrir-se d’aquests principis a petita escala: definir clarament la seva missió i valors, conèixer el target del mitjà, diversificar les vies d’ingressos, tenir un pla de digitalització i treballar de manera col·laborartiva, entre d’altres.

 

EVA DOMÍNGUEZ. “Els reptes d’informar amb realitat augmentada, el projecte NUSHU”

Experta en periodisme immersiu. És fundadora i directora de Minushu, una start-up dedicada a crear experiències narratives amb tecnologies immersives com la realitat augmentada i la realitat virtual.

El periodisme bàsicament és una activitat narrativa i hem de despertar l’interès d’allò que expliquem perquè sigui interessant. Per fer-ho, ens podem basar en les noves tecnologies. Per exemple, “el periodisme immersiu consisteix en aconseguir que l’audiència se senti transportada al llocs dels fets i que tingui un protagonisme. Es pot recrear un escenari amb diferents tecnologies, com la realitat virtual aplicada al periodisme. O si al que estic veient li afegeixo informació, es converteix en realitat augmentada i geolocalitzada”. Tot això permet arribar al públic des d’un altra punt de vista.

 

LARS ROSENBLAD. “La difícil digitalització de la premsa de proximitat més forta del món. Com els editors de Finlàndia i Suècia lluiten per mantenir satisfets els seus lectors i atraure nous lectors joves”

Director general i cofundador de Morgan Digital, una agència digital de disseny i comunicació que ofereix serveis per a empreses de mitjans de comunicació i mitjans corporatius i organitzatius.

La crisi ha repercutit en els mitjans nòrdics i la lògica per mantenir-se es basa en diaris de subscripcions. Rosenblad assegura que en el panorama actual, la lectura a través del mòbil és la més utilitzada, fins al punt que digital ja vol dir smartphone.

“Ara el periodisme torna a créixer i per això s’ha d’apostar per donar un bon producte centrat en el periodisme i en les informacions contrastades. No podem viure en el món de les noticies falses. És a dir, cal tornar a l’essència de la professió, però amb un pensament renovat”. D’altra banda, explica que “hem de pensar en començar a deixar de banda els continguts gratuïts i promoure el pagament”.

 

TAULA RODONA. “Des de la Universitat, visions de futur per al periodisme en els mitjans d’informació de proximitat”

Carmina Crusafon: Doctora en Ciències de la Informació i professora del departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies d’investigació són els models de negoci periodístic i la transformació de l’ecosistema mediàtic.

Andreu Casero: Doctor Cum Laude en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i professor de periodisme a la Universitat Jaume I.

Lluís Costa: Doctor en Història i professor titular de la Universitat de Girona en els graus de Publicitat i Relacions Públiques, Comunicació Cultural i en el Màster de Comunicació i Estudis Culturals

A les universitats, igual que al sector periodístic, existeix el gran repte de la innovació, que ha de ser amb riscos controlats i reforçant els valors clàssics del periodisme. D’altra banda, s’han de potenciar els continguts digitals i fer un incís en la verificació de la informació davant el creixement de les noticies falses. Així mateix, s’han de potenciar les marques i els nous formats a les xarxes.

 
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Patrocinadors:
jornades.amic.media