Tel 93.452.73.71 · jornades@amic.media
Contacta
Qui som
|| català castellano english
Resum ponències de la Jornada
Recull fotogràfic de la Jornada
Introducció
Blocs temàtics
Localització
Ponents
Programa
Inscripcions
Qui som
Històric: 2es Jornades 2006
Històric: 3es Jornades 2008
Històric: 4es Jornades 2012
Resum ponències de la Jornada
Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat

“Ens unim al dol oficial per la tragèdia d’aviació dels Alps”, foren les sentides paraules d’Alfons Udina, president  d’AMIC, compartides per tots els assistents a la Jornada Internacional de mitjans de proximitat celebrada el passat dijous dia 26 de març a las Sala Auditori de Cosmocaixa. Organitzat per la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals, integrada per AMIC, APPEC i l’ACPC, que en conjunt, editen 500 capçaleres amb un tiratge de 2 milions d’exemplars en format paper i 60 milions de visites al format digital. Alfons Udina agraí la presència dels ponents i el suport rebut per les entitats oficials i privades. A continuació, parlaren Marc Puig en nom de l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Martí, secretari general de Comunicació de la Generalitat, que tingué  paraules de crítica per les centrals de mitjans que prefereixen repartit la publicitat directament a 50 capçaleres de premsa generalista i s’obliden d’afegir-hi les 500 de la premsa de proximitat . Lloà el paper dels mitjans locals: “Els mitjans de proximitat estan apostant fort des de totes les esferes socials que representen, per la reconstrucció nacional de Catalunya”.

Iain  Macwhirter.  
“Escòcia: La democràcia en la foscor”. Comentarista polític per al Sunday Herald a Escòcia. Autor del llibre  La democràcia en la foscor, va parlar de la destrucció del negoci de la premsa al seu país que en els últims anys s’ha convertit en sucursal dels grans diaris londinencs, amb informacions trivials i sense tocar a fons l’essència del país. Com exemple, posant-se a divulgar les maldats que caurien damunt d’Escòcia si guanyaven els independentistes. Tanmateix, el ‘no’ dels unionistes tingué absoluta visibilitat a les portades. Explicà que es bolcaren durant anys a difuminar l’esperit de rebel·lia dels escocesos comprant capçaleres, de tal manera que obviessin les inquietuds separatistes. En molts casos –que documentà gràficament— presentant la independència com una cosa salvatge. “Malgrat tot –va afegir--, 1.600.000 escocesos es comporten com si fossin independents; és la independència mental”. La paradoxa rau en el fet que ara el Partit Nacional Escocès pot ser clau en un futur govern de la Gran Bretanya. Parlà també de les xifres esfereïdores de la pèrdua de tiratge i lectors, des que l’històric The Scotsman  passà a mans unionistes, per continuar amb exemples del Sunday Herald, The National i d’altres periòdics. Sentenciant: “La premsa analògica està a punt de desaparèixer, però el relleu anunciat de la premsa digital no acaba de funcionar. Amb continguts excessivament frívols, ‘grocs’,la premsa digital  encara no arriba a la font d’ingressos desitjable, que continua sent la de venda física del format paper i no pas la de la publicitat de l’edició via Internet”.
Descarrega't aquí la seva ponència

James Breiner.
“Estats Units: Conèixer l’audiència. Com els mòbils i les xarxes socials estan canviant totes les regles”. Consultor en mitjans digitals amb especialitat en periodisme emprenedor. Actualment es professor de comunicació a la Universitat de Navarra. Fou reporter, editor durant tres dècades. Començà lloant els mitjans catalans de proximitat davant dels grans mitjans: “Aquests descuiden els temes locals i els de proximitat són grans coneixedors dels lectors usuaris de les seves capçaleres”. Per tot seguit preguntar-se: “El periodisme és un negoci o un servei públic?”  Res ponent-se: “És un servei públic que necessita ser rendible (...) La  noticia avui és social i està en cada mòbil. Ara són els lectors, i no els editors, els que ho decideixen tot a la iosfera (...) Però el cicle no ha de ser unidireccional, el periòdic 2.0 necessita mesurar la reacció de l’audiència” . El ponent donà un seguit de dades, com ara que el 55 per cent dels espanyols usen smartphone i que 4 de cada 10 lectors d’ EEUU llegeix noticies només a través dels mòbils. Una tendència creixent, imperible com ho demostren algunes xifres: Facebook i Google dominen la publicitat amb un 73 per cent. A continuació oferí un seguit d’exemples de nous emprenedors llatinoamericans que estan obtinguen gran èxit amb noves publicacions bolcades a les xarxes. Breiner  defensa la necessitat de guanyar diners per  que el negoci permet l’existència de mitjans independents que es mantinguin sobre la base de periodisme fet per periodistes: “El bon periodisme sí que és un bon negoci; però, per desgracia, el mal periodisme encara ho és més”. Per posar un exemple del futur que ja s’anuncia: “The New York Times publicarà directament a Facebook, si de les negociacions actuals els surt positiu compartir els ingressos publicitaris”. Va acabar resumint:“N’hi ha per estar preocupats pel futur...però potser no tant. Ser rendible no és dolent. Fins no fa gaire, pels editors i periodistes parlar de guanyar diners era expressió maleïda. Cal dir, sense ruboritzar-se, que el diner és el combustible del bon periodisme. Ser rendible permet ser independent. Calen guanys per expandir-se”.
Descarrega't aquí la seva ponència
Descarrega't aquí el material de la seva ponència

Pablo Arciniegas.
“Colòmbia: La reinvenció del cercle” Després d’estudiar i treballar a Alemanya i Espanya, va fundar Re* un estudi de branding a Bogotà (Colòmbia). En la seva intervenció explicà la proposta única i absoluta de la creació i la comunicació de la marca ALIVE, que ha aconseguit que en els últims deu anys treballi en marques com BMW Colòmbia, Sura, Fundació Ford, etcètera. Exposà múltiples exemples de creativitat, les avantatges de la passió a l’hora de tirar endavant les idees. Aplicant la teoria del cercle ALIVE com laboratori d’anàlisis, es provoca que les marques surtin de la zona de confort per despertar de la letargia a la que els pot haver portat un eventual lideratge. “Sense passió pel canvi no hi ha futur en un món global”. Com exemple contundent, exposà el de Nokia, que va passar del ‘tot’ al casi ‘res’ per falta d’innovació en perdre la reinvenció del cercle.  Entrant en matèria periodística, digué: “Repensem els mitjans de comunicació des dels valors que transmeten, per guanyar i fidelitzar audiències (...) El periodisme ha de compartir la passió amb les persones a l’hora de transmetre noticies”.
Descarrega't aquí la seva ponència
Descarrega't aquí el material entregat durant la seva ponència

Marta Corcoy.
“Estadística dels mitjans”. Professora associada de Periodisme de la UAB, informà als assistents de la xifra global dels mitjans comunicació en català, a partir del mapa interactiu del Laboratori de Periodisme i Comunicació per la Ciutadania Plural (LPCCP). Concretà en la seva breu intervenció: “A Catalunya hi ha 2.400 mitjans, el 43,4% dels quals són digitals i el 42,7 de paper. Un 62,5% són públics i el 37,4% privats. Entre els anys, del 2009 al 2014 s’han creat 350 mitjans i n’han desaparegut 430. El mercat està molt viu i en contínua evolució”.

Maribel Morales.  
“Catalunya: Evolució dels mitjans digitals auditats en català per OJD Interactiva i presentació de la llista de premsa auditada en català per OJD/PGD”. Manager d’OJD Interactiva, explicà a l’audiència --en la darrera intervenció de la jornada matinal--, l’evolució dels mitjans digitals catalans auditats. Del repte que s’obria l’any 1997 amb la revolució tecnològica, fins el llistat de febrer de 2012 i la realitat del present 2015, amb 82 mitjans. “Cada vegada teniu --els editors-- més consciència dels beneficis de la mediació, ja que el nostre valor és que són dades de tràfic real i exacte. Durant l’any 2014 s’han auditat més de 1.250 milions de pàgines”. La ponent finalitzava la intervenció donant a conèixer una primícia: “A partir de l’abril vinent, OJD/PGD publicarà la llista de mitjans de comunicació catalans impresos auditats”.
Descarrega't aquí la seva ponència

Taula rodona: Periodisme 2.0 i mitjans  
Genís Roca.

“Com sobreviure al present digital”. Expert en Internet. Arqueòleg. Soci director de RocaSalvatella. El ponent posava l’èmfasi a la idea que el periodisme és una industria centrada en el producte i hauria d’anar orientada en serveis, afegint que gestionar continguts i gestionar audiències són dos negocis diferents tenint clar qui fa què. “Si vull ser referent a través del meu mitja local, no només puc ser digital, he de ser multimèdia”.

Lorena Amarante.
Argentina: “Tota organització és un mitjà de comunicació”. Experta en e-business, parlà sobre la relació entre consumidor, producte i audiència, citant la frase de Jakob  Nielsen: “ Internet és una economia basada en l’atenció on la moneda de canvi és el temps de l’usuari”. Per Lorena, la competència per l’audiència no passa a través dels mitjans tradicionals, sinó per audiències globals (social discovery) el tràfic que  multipliquen les plataformes socials.

Albert Cuesta.
Catalunya: “Dispositius mòbils, aplis, webs...tendències de futur”. Periodista, analista i traductor, recomana als mitjans de proximitat oblidar-se de l’aplicació mòbil i fer un disseny web adaptatiu; és a dir, que “en lloc de tenir un disseny per a cada cosa, tenir un sol canal que s’adapti amb el millor aspecte possible al dispositiu que s’està fent servir”.

Josep Ma Ganyet.
Catalunya: “Breu història del temps”. Etnògraf digital i enginyer informàtic, va parlar sobre com fem servir el nostre temps i quina quantitat d’aquest emprem per als mitjans. “Estem competint pel temps de l’usuari: si l’usuari està a Pinterest, no estarà llegint noticies”, explicà Ganyet. La gent diu: “No llegim, és un fet. No tinc temps de llegir, és una excusa (...) A la xarxa un 55% llegeix en línea, un 23% la tv i un 10% la ràdio (...) La nostra competència són els de la xarxa (...) La lluita per crear una icona que ens identifiqui  és fonamental. Els petits canvis són poderosos”.

Taula rodona: Exemples de comunicació des de la proximitat.
Xavier Ginesta.
Periodista i professor de la UVic-UCC, feu una amplia exposició de la importància de crear una marca del territori i del paper dels mitjans de comunicació locals en aquest procés. Des de la seva pròpia experiència de la marca Vic, o la més recent l’Empordà. Per ell, “la importància de la premsa de proximitat a l’hora de l’arrelament de la marca és essencial perquè estigui permanentment acceptada i usada”
Descarrega't aquí la seva ponència

Miguel Madrigal. De Zoomin.tv, reflexionava sobre continguts audiovisuals als mitjans locals: “El contingut ha de ser únic, diferent, s’ha de pensar en qui ho veurà (...) A Espanya la publicitat online creixerà un 6,3% aquest any, fins arribar als 43 milions d’euros amb un augment del 20%”. Després d’enumerar la tendència dels formats, va concloure: “De la venda de publicitat tradicional anem cap a la venda programàtica; es a dir: unint contingut i publicitat “, posant com exemple la marca RedBull, que exigeix continguts que donin valor als missatges.

Raúl Día. Amb 20 anys d’experiència en mitjans, treballant per a clients locals, parlava sobre com acostar la premsa de proximitat a les marques i a les agències. Es va disculpar per fer servir poc la premsa local des de les agències. “De 1.500 campanyes en les que he participat, només dues es distribuïren entre la premsa de proximitat (...) Causes?, la llunyania de la premsa de proximitat de les agències; l’existència de mitjans alternatius més potents i la crisi econòmica que ha afectat als mitjans en format paper (...) En definitiva,  les campanyes vénen marcades per dues proximitats: la geogràfica i la temàtica”.
Descarrega't aquí la seva ponència

Clara Antúnez. De Ben Fet!, explicava a la concurrència els detalls del projecte. El consumidor cada vegada és més exigent i no vol més per menys, fet que s’ha de tenir present. L’objectiu de la iniciativa és que els productes serveis i empreses catalanes tinguin una bona reputació. “Volem que el món sàpiga que fem les coses bé i que les empreses que hi participen augmentin l’autoestima (...) Els mitjans de comunicació,generalistes i de proximitat els necessitem com a prescriptors per divulgar els valors i respecte per la feina ben feta a partir de la conscienciació del territori”.
Descarrega't aquí la seva ponència
 
Organitzen:
Patrocinadors:
Amb la col·laboració de: Amb el suport de:
jornades.amic.media